Donada la seva especificitat, han donat lloc a ell immediatament els treballs de la seva nova fase de restauració. Es tracta de la de caràcter estètic, ja que la de caràcter funcional quedar plenament conclosa en el seu moment. D’antuvi, les tasques se centren en eliminar els “graffitis” que fins al moment de la seva arribada a les nostres instal·lacions s’havia decidit deixar intactes a manera de “protecció” suplementària. Procedeix ara, en primera instància, eliminar-lo de les diferents finestres, a fi, entre altres coses, de guanyar en lluminositat interior i poder treballar interiorment amb llum natural.

El nodrit d’aquest comboi, que incloïa els vehicles de suport que acompanyaven els de caràcter històric, va fer necessari un prolongat període de maniobres, ja a les nostres pròpies instal·lacions. Van ser precisos també diferents moviments per acabar d’optimitzar espais a l’interior de la nau principal. Això va motivar una certa expectació ja que en el transcurs d’aquests moviments, la locomotora del comboi nouvingut va extreure l’exterior de la mateixa part del nostre més significatiu material.

No cal assenyalar que els sis vehicles que integraven la composició van tornar a tenir un excel·lent comportament en via, caracteritzant el moviment efectuat, com el realitzat en la primera fase, per l’absència de la més mínima incidència tècnica. El trasllat d’aquest material destinat al NUCLI FERROVIARI DEL LLOBREGAT, el qual, com es recordarà, és de diverses titularitats i està sota la responsabilitat de diferents gestors, ha comptat amb la col·laboració de voluntaris de l’esmentat NUCLI i ha estat executat, en aquesta ocasió, per l’operadora Comsa Rail Transport.

En els últims temps diverses han estat les ocasions en què diversos dels vehicles del nostre material operatiu han estat objecte de profundes actuacions de supervisió, repintat i neteja. Tant exterior com interior. Això a més de les actuacions tècniques pertinents encaminades a revisar mecanismes, procedir al greixatge d’allò necessari, etc., etc.

Cadascuna d’aquestes actuacions, algunes de les quals resulten especialment tedioses i incòmodes, són seguides sempre dels habituals i cèlebres dinars celebrats en l’àmbit del propi NUCLI FERROVIARI DEL LLOBREGAT. Amb això, l’esforç té en cada ocasió el seu gratificant recompensa en un ambient immillorable. 

Per atendre aquestes necessitats, durant les últimes setmanes s’han executat diversos treballs per a la instal·lació del tram de prolongació exterior, el qual es dirigeix cap a la via general amb la qual ha d’enllaçar en breu. De moment, les maniobres en aquesta via poden realitzar-se amb la comoditat deguda.

Les actuacions tècniques realitzades fins ara en aquests sis vehicles d’alt valor patrimonial han estat de diversa naturalesa, si bé en general d’una gran profunditat, atès l’enorme grau de deteriorament que presentaven tots en gran part dels seus mecanismes. Aquesta primera fase, ara conclosa, s’ha centrat en la part funcional dels mateixos. És a dir, en tots aquells elements vinculats a la seva operativitat (rodatge, suspensió, xoc, tracció, fre, etc.). Fruit d’això, els sis disposen al dia d’avui de les seves corresponents autoritzacions de circulació per part de l’autoritat ferroviària, després de l’expedició del certificat d’intervenció tipus “R”. Queda iniciar la seva segona fase de la seva restauració. És a dir, la de caràcter estètic. Està comprendrà les actuacions de pintura, així com de condicionament interior. 

D’entre els vehicles traslladats, destaquen dos significatius cotxes de viatgers de quatre eixos. Un d’ells, de caixa metàl·lica, és un mixt 1a llits, d’alta distinció, procedent de l’antiga Cía. Nacional de los Ferrocarrils del Oeste de España (Oeste AW 602, posterior RENFE AAWL 1202). Va ser construït per la Sdad. Española de Construcción Naval, de Sestao (Biscaia), el 1931. L’altre, de caixa de fusta, és un cotxe de 3a classe de la Cía. de los Caminos de Hierro del Norte de España (Norte CC 806, posterior RENFE CC 806). Va ser construït per Carde y Escoriaza, de Saragossa, el 1925. Aquest últim presenta el seu exterior encara recobert amb planxes metàl·liques ja que en els seus últims anys d’activitat va prestar servei com a cotxe herbicida. Aquestes planxes, així com els grafits que presenten tots dos vehicles, amb independència del pintoresc colorit que aporten a tan singular trasllat, continuen al seu lloc fins destinació a manera de “protecció” afegida.

A més d’aquests, formen part de la composició diversos vagons procedents també de la Cía. de los Caminos de Hierro del Norte de España. Així, figuren en ella tres cisternes per al transport d’alcohols i derivats pertanyents al seu dia a la Cía. de Alcoholes de Bilbao (antecessora de Azucarera Ebro). Una d’elles amb fre de mà i garita de guardafré (que serà reconstruïda). Les tres van ser construïdes per Talleres de Miravalles, Palencia i Ibaizábal, de Miravalles (Biscaia), el 1931. Hi ha també un vagó tancat, tipus J, que respon al disseny de 1928 emanat de la Comisión de Unificación de Material, construït per Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), de Beasain (Guipúscoa), el 1940.

El material de la composició, que ha rendit viatge a l’estació de Móra la Nova, romandrà allà per espai d’un breu període, abans de prosseguir cap al seu destí final. És d’assenyalar que aquest moviment ha tingut caràcter conjunt i s’ha fet en unió de les dues locomotores elèctriques, sèrie 276 (RENFE 276.031 i 276.202), preservades per l’APPFI, Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial (www.museuferrocarril.org), amb seu a l’esmentada població tarragonina, la qual observa un notable dinamisme en favor del nostre patrimoni els darrers any. El trasllat d’aquest material destinat al NUCLI FERROVIARI DEL LLOBREGAT, el qual és de diverses titularitats i es troba sota responsabilitat de diferents gestors, ha comptat amb la col·laboració de voluntaris de l’esmentat NUCLI i ha estat executat per l’operadora Contitental Rail.

Els vehicles triats per a formar part, d’una o altra manera, de les diverses produccions han estat d’allò més divers, escollint-se cotxes de viatgers de variada tipologia. Algunes parts de les pròpies instal·lacions han estat també escollides en ocasions como a marc concret per a determinades escenes.

El desplegament a los nostres dependències d’un important cúmul de mitjans tècnics, així com la presència de l’abundant equip humà que acompanya a protagonistes i figurants no ha deixat de ser en cada una d’aquestes ocasions un aspecte singular que ha vingut a donar cert color a les nostres activitats ordinàries.

Atès que la via 3 encara no es troba connectada, ni amb les nostres restants vies ni amb las de caràcter general, durant diversos dies es va desenvolupar una perllongada operació logística consistent en passar de les vies 1 i 2 a l’esmentada via 3 tots aquells vehicles que es troben pendents de restauració i, per tant, en un estat no operatiu. Amb això, queden ara perfectament delimitats dos àmbits; vies 1 i 2 per a vehicles plenament operatius i via 3 per a vehicles pendents de restauració.

Dado que la vía 3 todavía no se encuentra conectada, ni con nuestras restantes vías ni con las de carácter general, durante varios días se desarrollo una minuciosa operación logística consistente en pasar de las vías 1 y 2 a la citada vía 3 todos aquellos vehículos que se encuentran pendientes de restauración y, por tanto, en un estado no operativo. Con ello, quedan ahora perfectamente delimitados dos ámbitos; vías 1 y 2 para vehículos plenamente operativos y vía 3 para vehículos pendientes de restauración.

El vehicle correspon a un vagón tancat (J) del model dissenyat als anys 20 per la Comisión de Unificación de Material i construït durant les dècades posteriors per diverses empreses de la indústria espanyola. Anava dotat de fre de buit i manual, contant per això amb la corresponent garita de guardafrens, que com d’altres elements ha hagut de ser desmuntada durant l’operació de transport.

La seva construcció va tindre lloc per part de Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles, de Beasain (Guipúscoa), en 1950, per l’empresa Transportes Especiales de Naranja (TENSA). Donada l’activitat de la mateixa, aquest vehicle va estar assignat durant molts anys al tràfic d’exportació de cítrics entre València i la frontera francesa. 

Donada la realitat cultural espanyola en la matèria, no és d’extranyar que el vagó es trobi en un estat de conservació molt deficient. Malgrat això, és de destacar que a excepció dels eixos i els seus mecanismes de engreix, que seran substituïts en el seu moment, i del conjunt de la fusta, que deurà ser renovada, conserva la totalitat dels seus elements constitutius.